Resultats de la cerca frase exacta: 35

Diccionari de la llengua catalana
21. poderós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. ésser poderós d'alguna cosa Poder-la fer. No soc poderós d'oferir-vos el que em demaneu. [...]
22. amonestar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Advertir severament (algú) per tal que s'esmeni. Imposar (a algú) una sanció de caràcter lleu per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc. Publicar el nom i altres circumstàncies (dels qui volen contreure matrimoni).  [...]
23. potent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot, especialment que pot molt, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. Una nació potent. Una persona potent. Una metzina potent. Tenen màquines molt potents. Un animal potent. [...]
24. estalviar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en quedarà per sopar. Fer estalvi o estalvis de diners. Evitar, no imposar, deslliurar. Li vaig estalviar un disgust. Estalviar-se, algú, un disgust. Fent-ho jo, t'estalviaré aquest treball, t'estalviaré d'anar-hi. Salvar d'un infortuni. Ser estalviat de morir, de la mort.  [...]
25. eixampla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'eixamplar; l'efecte. Roba sobrant que es deixa sense tallar en fer les costures d'una peça de vestir a fi, si després convé, de poder-la eixamplar. donar eixamples Donar llibertat d'acció, no imposar limitacions. fer eixamples Eixamplar un espai llevant-ne [...]
26. imposició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imposar. La imposició d'una obligació, d'una càrrega, d'un tribut. Imposició de les mans. La cosa imposada. No tolero imposicions de ningú. Impost. Dret de cisa. Volum d'impostos atribuïts en un període. Peça de fusta o de metall, de [...]
27. prevenció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els soldats que cometen una falta lleu. Correcció disciplinària que el jutge pot imposar a advocats i procuradors pel seu comportament en un procediment judicial. [...]
28. castigar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar (a algú) un càstig. Castigar els rebels. Aquest xicot, l'heu de castigar severament. Seràs castigat de la teva temeritat. que Déu em castigui si... Expressió emprada per a reforçar una afirmació. Imposar un càstig a algú (per una falta). [...]
29. llatinitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., llatins. Els antics llatins o romans, imposar llurs usos, costums, etc., especialment llur llengua (als pobles o territoris conquerits). Revestir de la forma llatina. Llatinitzar un nom grec. Adoptar usos, costums, maneres, etc., dels llatins [...]
30. manar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar (de fer alguna cosa). Ves-hi: t'ho mano. Va manar als criats que tanquessin les portes. El pare m'ha manat d'anar-hi. com Déu mana Degudament, com ha d'ésser. què mana? Què vol?, què desitja? Exercir una autoritat superior (sobre algú). Els pares manen els [...]
Pàgines  3 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>